Tecnoètica

La tecnoètica és la part de l'ètica aplicada que neix com a conseqüència dels canvis tecnològics produïts per la societat de la informació, especialment a partir del desenvolupament de la xarxa Internet (1994). El punt de partida de la tecnoètica és però, molt anterior. Des del desenvolupament de la bomba atòmica s'ha considerat que la desproporció entre el poder que la tecnologia donava a l'home i la mínima possibilitat de control, obligava a plantejar un nou àmbit de l'ètica, per tal d'intentar pensar les noves condicions de l'home en la societat de la informació. El camp que s'obre amb la construcció de la primera computadora ENIAC (1946) -que pesava 30 tones i ocupava 24 metres- no s'atura, ni s'aturarà. Tècnica i ciència inicien un camp d'interacció inevitable que canvia el món.

ENIAC, tenia 18.000 tubs de transmissió, 70.000 reostats i 10.000 condensadors. Els llums de tot Filadèlfia feien pampallugues quan l'engegaven; no podia emmagatzemar programes i, a més, els tubs s'encenien d'una manera alarmant. Malgrat tot va aconseguir acabar la tasca que se li havia encarregat: els càlculs d'un model matemàtic per a la bomba d'hidrogen. La tecnologia dels transistors fou desenvolupada als laboratoris Bell de Nova Jersey a partir del 1947. Els primers microxips només es van comercialitzar l'any 1971. Amb tot, des del punt de vista que aquí ens interessa cal recordar que ENIAC i la seva nissaga eren una típica obra d'enginyeria: no pas ciència "pura", sinó "aplicada"; és a dir amb la informàtica apareix també la tecnociència.

Esquemàticament hom podria dir que la ciència canvia la nostra manera de veure el món i la tècnica canvia la nostra manera de viure al món. Però la divisió entre ciència i tècnica no és clara en absolut. No es pot continuar afirmant que la tècnica és "ciència aplicada" perquè, simplement, sovint les tècniques passen pel davant de la ciència (la roda és molt anterior al descobriment del principi de fregament i la màquina de vapor existia abans que la termodinàmica).

L'ètica de la tecnologia (tecnoètica) i la ciberètica són derivacions de l'anomenada "ètica de l'enginyeria" desenvolupada ja des de finals del segle XIX com una ètica professional. Però de la mateixa manera que la bioètica ha esdevingut una manera global de mirar l'ètica des del punt de vista de la vida, també la tecnoètica consisteix, cada cop més, en una manera de mirar l'ètica des del punt de vista de la tecnologia que ens constitueix com a humans. Ja des del segle XIX, els socialistes utòpics i Marx havien connectat les condicions tecnològiques amb els hàbits psicològics i les conductes morals. Molt sovint la història s'ha definit a partir de les condicions tecnològiques (Edat de pedra, vinculant tècnica i alliberament humà. Edat dels metalls, Edat del Ferro… Revolució industrial). Avui ens trobem davant una nova edat tecnològica que anomenem Tecnòpoli (Neil Postman) o Telèpoli (Javier Echevarría), que es caracteritzen per usar com a energia no pas un element físic (carbó, electricitat), sinó les tecnologies de la informació.